diumenge, 26 de febrer de 2012

dissabte, 25 de febrer de 2012

Montardo (2.833m) sobre esquís - Val de Valarties

     Val de Valarties-Bòrdes de Rèssec-Refugi Restanca-Coll de la Crestada-Montardo

     Edu, Blai i jo mateixa, sortim una mica més tard del previst, ja que ens quedem encallats per la neu a la  pista d'accès al parking principal. Finalment ens calcem els esquís a la cota 1.300, i planegem fins al pont per enfilar el camí d'hivern, amb alguna purga enmig.
Vistes i ascenció espectacular de tot el massís de la Maladeta, impressionants els +1.500m, amb neu força bona i una meteo que ens ha respectat fins al final. L'anècdota, l'allau de fusió que cau quan encarem el darrer coll fins al petit Montardo, s'ha trencat la placa des de a dalt, per les altres temperatures a les 12.30h del matí. Per sort l'hem observat a uns quants metres de distància.

Remuntant per sobre de la Restanca

Al fons, el coll de la Crestada

Darrera pala

Al cim "desfent" les pells


dimarts, 21 de febrer de 2012

Avantcim del Pic de Parros (2.626m) i recorregut a la Boca N del túnel de Vielha

     Cap de setmana magnífic per a la pràctica d'aquesta activitat, tan esperada durant tot l'any, i que requereix que es donin moltes condicions alhora, per poder gaudir de l'ascensió, ... bé , i del descens.

    Desafiant la nostra son, ens proposem sortir del mateix pla de Beret, bastant tard, degut a la cua de cotxes de trobem a la carretera d'accès a pistes. Tot i així, planegem baixem i de seguida estem a la cabana de Parros. Des de alli, encarem el torrent, i una pujada progresiva i suau, fins a determinar quin seria el nostre cim. Les condicions de neu, van canviant, però en general, la trobem força bé, només hem de "treure les dents" (ganivetes), en un pas molt concret a un franqueig que mena a un llom més amable. La gràcia d'aquesta sortida ha estat l'obertura en tot moment de traça, només l'hem tingut en un tram de baixada, ja que sembla ningú més ha fet l'ascenció despres de les nevades de la darrera setmana.

      Les vistes son espectaculars, l'horari no tant, així que decidim quedar-nos al cim que precedeix al Parros, a la cota 2.600m, visualitzant aresta i cornises que menen al cim, tot i que això passa desprès de baixar i perdre una mica d'alçada. Contents, iniciem la baixada, i trobem una mica de tot, neu dura, pols majoritàriament, i algun tram de neu crosta, allà la tasto de primera mà desprès d'alguna que altre caiguda , sense conseqüències però.

     En general bones sensacions, molt cansament,  el darrer tram remant i desprès enmig del bosc, ens fa treballar de valent.
      Diumenge, sense grans espectatives, ens endisem en un parell de boscos i pales, per tal de practicar un mica, sense gaires pretensions, sortim de la boca N del túnel de Vielha, el parking a petar, i el temps , amençador ens deixa alguna bolba de neu. Finalment aconseguim signar alguna bessant verge, tot i la munió d'esquiadors i raquetistes que ens trobem.
   Tots 3 sencers, tornem amb la furgo del Blai, amb la Neus, cap a Forcat, a omplir les panxes, que ens ho em guanyat a pols.... de neu.

La Neus en primer terme, al seu element: la neu ;))


Punt més elevat de l'ascenció

Franqueig abans d'arribar a l'avantcim final


Avantcim a 2.600m, al nostre darrere el cim del Parros

Tuc de Baciver (2.644m) & esquiant a pistes