dimarts, 25 d’octubre de 2011

Camino de Santiago frances - II Part: Esterri-Astorga

Estic pedalant el camí, quan torni us ho explico tot, .... , bé , tot no , una mica....

Ara stic a Iruña/Pamplona

Al 2009, vaig tenir la sort de fer la Via de la Plata, de Sevilla fins a Astorga, i en aquesta ciutat , cruïlla de camins peregrins, prenc direcció oest cap a Santiago de Compostela, i d'allà a Fisterra. Van ser 1.300km.  Però, vaig deixar encara uns quants kms per fer, seguint el camí francès, aquesta setmana de vacances, penso que podria ser una bona ocasió per fer el tram que em falta. En total, 858km , ja que surto de casa, per no complicar-me l'existència amb combinacions de transports, que millor que sortir d'Esterri pedalant.

Pallars Sobirà - Val d'Aran -Hautes-Pyrénées- Pyrénées Atlatiques - Navarra - La Rioja - Burgos - Palencia - León

Etapa 1: Esterri d'Àneu -Mongarri -Vielha- Montrejau -La Barthe de Neste  134km-8h 20'

En els primers 37 km , faig tot el desnivell possitiu del dia, ja que desprès, un cop a Vielha, segueixo el Garona, tot baixant cap al vessant nord del Pirineu. A primera hora, per la pista de Mongarri, m'ho trobo tot glaçat literalment, els bassals son de gel, i els prats blancs, fins que no em toca un raig de sol, cap a les 12.00h, no aconsegueixo escalfar-me. La previsió era arribar a Montrejau, però em trobo bé, i m'apropo a la Barthe de Neste, on dormo i sopo a un establiment rural que regenten la Sylvie i el Peter (anglesa i holandès), sopem en família tots junts a taula, amb els hostes d'aquella nit, sis i un bebé, i acabem cantant cançons del Youtube fins a quasi les 12.00h. 

A la sortida d'Esterri, cap a la Vall d'Isil


Etapa 2: La Barthe de Neste - Mauvezin - Lourdes - Oloron Sante Marie  109km-6h 50'
Em  fa molta pena abandonar aquella bonica casa rural, i m'endinso en el fred de primera hora per fer la segona etapa. Ara tot per carretera, fins a Roncesvalles, m'endinso en un seguit de paisatges agrícoles, farcits de vaques, cabres i brevis (ovelles), al contrari que el Pallars, aquí està tot molt verd. Les muntanyes m'envolten, però els desnivells son petits i el fred no apreta durant el dia. Dino a Lourdes, avui és diumenge, i no voldria arribar a alguna població on no podès dinar.
A França pot ser complicat trobar un lloc per dinar obert. Les carreteres , tot i estar marcades com a principals al mapa, son tranquil.les, i els conductors francessos molt respectuosos amb els ciclistes. La tardor es fa latent en els colors del paisatge, de les fulles dels arbres, que no sé si la meva càmera serà capaç de captar !.  Davant el dubte de trobar un lloc per dormir, decideixo para a St Oloron, a un petit hotel, i sopo a l'únic restaurant obert, una pizzeria, el personal, extremadament amable, i la tranquil.litat, infinita.

Sortint de La Barthe

Abadia de Escaladieu

Els nostres primers 1000km juntes
Etapa 3: Oloron Sante Marie-Barcus-Mauleón-Col d'Osquish- Saint Jean Pied-de-Port - Valcarlos/Luzaide 84km-6h 29'

Prenc carreteres secundàries que em fan pujar un parell de petits colls que denoten un paisatge ja més navarrés, petites ondulacions del terreny , amb turonets verdes plens de cases rurals i prats de dall i de pastura. Avui visc una escena divertida a prop d'un grup de porcs . En arribar a Esquile, l'emprenta navarro/basca ja es denota, i els topònims i les banderes als  Mairie son duals, francesos/euskera. Les ardilatxes apareixen, les cases son caserios, i les muntanyes son verdes. Núvol, amenaçant, cauen algunes gotes i fa un vent terrible que em sacseja sense pietat. Compro queviures, els àpats sobre la marxa, quan tinc gana, com a de ser.  A Saint Jean Pied de Port, comença el meu Camino, faig la credencial i em volen convèncer perque em quedi allà a dormir. Truco a Valcarlos,  enfilo carretera, i cap a terra navarra, tot i que la citadelle de St Jean, és magnífica, haurem de tornar algun dia sense preses, faig un cafe en una animada terrassa de la població. Carretera tortuosa, arribo a Valcarlos, que està en obres, i tothom és molt amable. Em donen la contrasenya de l'albergue, i estic sola , tot per mí.  Ara sí frontons, incurrinyes, pur caràcter basc, m'agrada, demà a Roncesvalles.
Etapa 4:  Valcarlos/Luzaide-Roncesvalles-Zubiri- Iruña/Pamplona 63km-6h 32'
Port d'Ibañeta, per esmorçar, sense pressa però sense pausa, per carretera. Un cop a dalt, baixada per un corriolet deliciós, curt però, que mena a l'arxiconegut Roncensvalles, que resulta ser una petit asentament de vivendes i esglèsies. Allà, prenc un pintxo de truita, i parlo amb tres nois de Palma que estan intentant muntar un portaequipatges que es resisteix. Entre tots, l'acabem muntant, tiro a baix, i ells es queden esperant el seu equipatge.

Quines ganes tenia de anar per pista,corrio, muntanya, fantàstic, ara si !!, fins a Iruña. A l'arbergue, m'hi porta un simpàtic ciclista argentí que tenia ganes de xerrar, en ple centre històric de la ciutat, on hi ha un ambientasu brutal tot i ser laboral. També molt bó l'ambient a l'alberg, on la predominància es estrangera.










Etapa 5: Iruña/Pamplona-Alto del Perdón-Puente de la Reina - Irache - Torres del Río 78km
Ostres, avui pateixo per esmorçar !! tanta festa, resulta que al matí es costa engegar als pamploniques. Molt fred, avui el gran desnivell està a l'Alto del Perdón, el faig pel camí, com Deu mana, i no m'empenedeixo , ja que és pràcticament tot ciclable. Les alforges no perdonen, però és la penitència del camí, :) A Irache, faig un parada obligatòria a font del vi, i en prenc una mica, si senyor, s'ha de probar el que t'ofereix la terra, és una bonica ofrena que aquestes bodegues fan al caminant, ens estem apropant a Logroño, però tot i que la intenció era arribar-hi em quedo abans degut al cansament i la poca motivació, el cel és molt amenaçador, i ja no puc més psicológicament, ha estat un etapa trenca-cames. Demà serà un altre dia, i trobo allotjament a l'Albergue Mariela, que porta una família sudamericana. Allà coincidim amb un altre ciclista, que desprès ens acompanyarà un tros d'etapa. Els tres nois de Palma, sense saber-ho, també dormen a aquesta vila, però ho sabré a l'endemà a Logroño. Van arribar tard, i ni van sortir de l'albergue.
Ommnipresents marques del camí

Alto del Perdón

Font del vi

Albergue a Torres del Río




Etapa 6:  Torres del Río -Logroño-Alto de San Antón- Santo Domingo de la Calzada 73km

Aquest matí, a primera hora, m'he trobat amb el trancament del meu transportí, he sentit un soroll extrany, he parat, i tota la càrrega estava al terra. M'ha tocat tirar de cinta americana i cordino , i creuar els dits perque aguanti fins al final. Arribo a Logroño en un plis, i veig als tres nois de Palma per la carretera, així que prenem un pintxo a un dels bars a l'interior de la ciutat, i és aquí on comença a ploure de veritat, quina mandra sortir així !! ens tapem i prenem el camí tots quatre.  Avui l'etapa no fa grans desnivells, però si diverses pujades i baixades que el fan prou interesants, es nota que ja estem a La Rioja, les vinyes ens comencen a acompanyar a banda del camí. Arribem a l'alberg al centre de Santo Domingo, ciutat emblemàtica, de marcat caràcter religiós, aquest és un d'aquells en els quals pagues la voluntat, però està força ben preparat , i a la planta inferior hi ha una habitació habilitada per les bicis. A la nit, concert , sort que porto els taps, però en Francis no pot dir el mateix, pobre! ho ha passat fatal!.

Transportí trencat


Transportí "arreglat"

Els tres mosqueters de Palma Ruben,Dani i Francis



Etapa 7:  Santo Domingo de la Calzada-Burgos- Hornillos del Campo 99km 7h18'

Avui sortim els quatre pedant junts, i a més s'afegeix el noi pamplonica. Parem a fer el segon esmorçar, i fa un fred que pela, amenaçant un altre cop amb pluja. Com que ha plogut força, i haig de passar de Burgos, fem los Montes de Oca per carretera, ja que el fang ens haguès fet molt dificultosa la progressió. La carretera però, és molt transitada i perillosa, amb el pas de camions.  Avui passem per Atapuerca, i  desprès de dinar, pugem a la creu per uns camins plens de pedres , que ens fan baixar de la bici en un parell d'ocasions. 
Em fa molta pena no quedar-me a Burgos, i m'haig d'acomiadar dels companys fent un pintxo, arribo fins a Hornillos, on casi casi, no em donen sopar, i això que només son les set de la tarde !. Aquest albergue municipal fa olor a llenya, i al poble només hi ha un lloc on sopar... un altre vegada el sumum de la tranquil.litat. Aquí només trobo peregrins, un grapat d'ells , orientals.
Entrant a la provincia de León

Montes de Oca

Cruz de Atapuerca

Cruz de Atapuerca

Catedral de Burgos

 Etapa 8:  Hornillos del Camino - Castrojeriz -Sahagún 104km 7h36'

Aquest matí, la boira ho inundava tot,  i en una aturada mística , van passar dos cabirols corrent al meu costat, un mascle i una femella. Les rectes comencen avui, faig el desnivell a primera hora de l'etapa , i desprès ja tot son grans planícies. Desprès del bonic poble de Castrojeriz situat a la falda de la muntanya, hi ha una pujada, curta però intensa, on el paistage és magnífic. L'albergue de Sahagún està ubicat curiosament a la part alta de l'esglèsia amb un sistema de altell de fusta, i dormim entre arcades,  em dutxo amb l'assaig de la Coral, que actua aquesta nit, quina sort, resulta que és la fira rural, i el poble està de festa.


Arribant a Castrojeriz

Alto de Mosterales, duríssim !!

Riu Pisuerga, frontera natural amb Palencia

Afegeix la llegenda

Descanso del guerrero, albergue a l'esglèsia de Sahagún

Etapa 9:  Sahagún - León - Astorga 114km 8h50'

Avui també em fa pena no parar més estona a León, bastant malament la senyalització i difícil de trobar, finalment opto per dirigir-me directament a la catedral, i d'allà rependre el camino. La sortida de la ciutat , lletjota, i ara ja tinc ganes d'arribar a Astorga, per que els paisatges ja no son el que eren. Val a dir , però que la catedral, i el casc antic, és magnífic. Arribo pràcticament de nit a Astorga, em trobo un grup de cinc ciclistes de Madrid, i em dirigeixo directament a l'estació del tren, sense èxit, perque no hi havia ningú, era diumenge, i per tant no puc comprar el bitllet com tenia previst i viatjar de nit. Torna a enrera, i cap a l'albergue, que ja sé on és. 
Allà, ens possen a la mateixa habitació als sis ciclistes. Un d'ells també té un problema al tansportí que sol.lucionem a  l'endemà. 

Etapa de tornada a casa.

La jornada més dura, arreglar un transportí, buscar com tornar a casa, comprar el bitllet de bus, esmorzar de valent amb xocolata d'Astorga probo les mantecades, trobar un embalatge per la bici, volta al mercat, dinar, diria el millor dinar que tot el Camino, i recorrer tota la ciutat caminant amb arrosegant la bici. A les cinc ja estic a l'estació, i preparo la bici i les alforges per al viatge. Arribaré a les 7 del matí a Barcelona si tot va bé, i allà, pendré un altre que surt a les 7.30h i em portarà de tornada a Esterri. Tot clavat, i encara tinc temps d'anar al Centre a possar-me una mica al dia el dia de tots Sants.


?¿

Carril bici

Rosetó de la Catedral de León

Catedral de León

Vista aèrea d'Astorga

A l'albergue de Astorga

Catedral d'Astorga

Catedral d'Astorga

A l'estació d'autobusos d'Astorga




dilluns, 17 d’octubre de 2011

La Patagonia desconocida : LINDE WAIDHOFER

" Linde Waidhofer es una fotógrafa norteamericana que ha estado muchas veces en la Patagonia chilena. Ha accedido a ella por aire, agua y tierra. La ha fotografiado intensamente y ha logrado crear un libro que tiene mucho que decirnos acerca de este lugar de la Patagonia Chilena que actualmente se está viendo amenazado con el proyecto Hidroaysén." En Enero durante mi travesía en bicicleta por la Patagonia, tube la gran suerte de poder admirar algunos de  estos paisajes en la provincia de Aysen,  te dejan sin aliento, la huella que estos territorios imprintan en Uno  son inolvidables.

BELLÍSSSIMO :

Web Linde Waidhofer