dissabte, 25 de juliol de 2009

Descens del riu LLEC + Pic D'Escobes










La primera idea era fer els dos dies de muntanya, perque ens servis d'entrenament pel la setmana següent, però davant la proposta del Toni al Barranc del riu LLec, era molt difícil negar-se, així que decidim fer-ho tot.
Arribem a una hora molt bona a Prades, i a les 9 ja esten fent l'aproximació el Toni, el Dani, un col.lega d'aquests, el Rafa i jo. L'entorn de moment, fantàstic, amb la silueta del Pirineu oriental que ens fa d'escenari, i el Canigó com a principal protagonista, sempre en territori francès.A l'inici del barranc, ja trobem a un noi estirat a terra amb el colze trencant i tiritant de fred. Al cap de 20 minuts , veiem l'helicòpter i el descuelgue del rescatador: quin bon rotllo no !!! però no era un barranc fàcil !! L'he disfrutat molt, gràcies a la paciència i experiència dels dos companys que l'han fet tropecientas vegades, coneixen tots els raconets. El més impresionant, la lanzadera, un tobogan amb un final en suspens, on surts disparat i tens la sensació d'estar volant per anar a caure a una bassa d'aigua. Ke kabrons, sobretot Àngels , no tanquis els ulls, el crit va ser monumental al sortir de l'aigua , no m'ho esperava. Acabem sense incidents , i busquem algun lloc per omplir l'estómag, la única opció és un doner, però ja ens va bé. Cap a Andorra...




El diumenge, amb el Rafa ja aparcats a la Vall d'Incles, iniciem l'ascenció cap a l'Escobes per una preciosa i poc coneguda vall que ens mena als llacs de Juclar, espectacle asegurat, el llac més gran d'Andorra. Desprès ens espera pujada al coll d'Alba, i un travessa perdedora fins al coll entre el pic de Noè i l'Escobes ja al peu de la canal que ens menarà a la cresta sense dificultatls i cim, on trobem algún pas poc difícil de I+ -II: cal fer ús de les quatre grapes. Vistes precioses, és un cim que val la pena, amb els seus 2.781m resulta molt estètic i reconfortant. Andorra sempre ens depara raconets encantadors.

dissabte, 18 de juliol de 2009

Btt al Cadí Moixeró - Ferrada de Vallcebre.

Cap de setmana fantàstic al Cadi - Moixeró , gaudint de Cal Tasconet, de l'entorn, de l'activitat, i sobretot ..... de la companyia.

Dissabte, clàssica per la nord del Pedraforca en bici, i diumenge, ferrada d'iniciació, que no cal passar-se el primer dia que es fa una ferrada.

Track: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=463186

diumenge, 12 de juliol de 2009

Romeria al Pedraforca



Tres persones, i una enforcadura. Quan arribem a dalt, per la tartera, romeria fins al cim. A dalt, semblava un centre comercial, i la idea de baixar pel verdet la vàrem abandonar desprès de destrepar un bon troç en direcció al cim nord, i veure el perill que comportava baixar en sentit contrari a tota la marabunta. Descedim doncs fins a trobar el PR que mena a Gòsol, i tornem a remuntar un altre cop l'enforcadura des de l'altre banda i cap a baix "patinant" a sobre de les pedres. Com a entrenenament, Ok, com a experiència, no us la recomano: hi havia més gent allà a dalt que als carrers del meu poble !!!, la propera vegada no anirem un diumenge, i farem el circuit en sentit contrari.
Desprès refrigeri a Gòsol amb el Rafa i la Laura, riem una mica, i cap a casa. No està malament desde les 5.30h , ja toca descansar, però no, k hi ha festa major !! Dues nits sense dormir gaire, m'estan matant !!

El track, una mica boig: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=456785

diumenge, 5 de juliol de 2009

Raid EGAN - Vilanova del Camí

Raid d'iniciació, curtet però intens. Quedem a les 6.30 dos equips masculins i un femení al Bruc. A les 7.30 sortida, i la primera prova, un pasamans amb pared de formigó llisa que ens deixa penjants com a fuets. Desprès a còrrer, vale, trotar, que les cames estan més per peladar en aquests moments, i cap a la primera valissa. La primera secció era tot orientació, amb un ràpel entre dues valisses. Deprès ja , tot el circuit valisat: tir amb arc, dues vies d'escalada, una per a cada una, rapel guiat, tirolina, pont de mico, corda fixa+ jumar + petit rapel volat, i finalment recorregut subterrani entre canonades de ciment amb el petit accident del dia , un cop al front que va ser més escandalós que altre cosa, i que deixa en blanc per un moment a la Carole. Final a la piscina, arrosegant uns ploms de submarinisme: aquesta gent ens vol matar.!!! Arribem doncs havent fent totes les probes. Dinar molt ben organitzat a base de paella i entrega de premis i sorteig de material: encara em enganxat alguna cosa i a sobre no em quedat les últimes : uauuu. Aquesta gent ho monta tot amb molt carinyo i il.lusió.

M'ho he passat molt bé i he rigut molt amb les bromes de l'Oscar, el Javi, el Toni , Christophe i Carole , sobretot amb el pi pi pi, i el canvi de cintes de blau a vermell...que tant els ha "desorientat" ja ja ja.

Si que té raconets aquest poble sí....,, i fa mooooolta calor.

+Info : http://www.egan.cat/articles-mostra-1973-cat-xiii_raid_egan.htm