dissabte, 25 d’abril de 2009

VOLTA PEL SANTUARI DEL CORREDOR

Sortida multitudinària, 39 persones vàrem contar al sortir del parking, i un èxit de participació femenina, 4 dones. El recorregut, esplèndid, molt entretingut, i preciòs per uns caminets i corriolets que nomès podien conèixer la penya del Riera : felicitats per la ruta. També vàrem tenir oportunitat d'arribar a un castell en runes, un dolmen i el Santuari del Corredor. La temperatura, va anar variant depenent de la vessant per on ciclàvem.
Aquesta era la part per recordar, la segona part, per oblidar va ser quan es va despenjar el porta-bicis a la carretera de Dosrius, amb les tres bicis a sobre, quin ensurt i quina mala òstia em va agafar. Per sort, no va haver més danys materials que el portabicis, que ja no el podíem ni col.locar. PEr acabar-ho d'amanir, vaig perdre el GPS, o sigui que va sortir rodó el dia.
Us posso el track del Pere, ja que evidentment el meu està amb el GPS: torna a casa home, on estaràs millor ?. El desnivell està diria jo doblat, o sigui que surten uns 1.400m contrastant amb els altres companys. Jo al corredor, repeteixo quan volgueu, vaig. disfrutar molt.., però sense porta-bicis !!


Elevation Profile





Track :http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=438779

dilluns, 6 d’abril de 2009

Chamonix - Zermatt amb esquís.



Setmana Santa 2009. Sí, estic viva, he fet coses, però no estan escrites, masses maldecaps q no m'han deixat escriure, amb el dia a dia , ja n'he tingut prou. De fet, tot es pot resumir en una paraula: NEU. Ara toca possar-se les piles amb la Bici, que està al tocar la Transandalus... Aqui va la crónica.

Aquest any, ens proposem fer una clàssica del massís del Montblanc, que també es pot fer caminant a l’estiu, ja que a l’hivern els passos acumulen gran quantitat de neu. El dia 5 d’abril, decidim sortir a les 6 del matí de Pallejà, i recollir al company a prop del Masnou. Fem el viatje sense incidents, i arribem a Chamonix relativament d’hora, així que fem un passeig pel turísitic poble envoltat per grans parets de més de quatre mil metres. La temperatura és molt correcte, i fa un dia asoleiat, que ens porta a mirar les prediccions pels següents dies a l’oficina d’informació. A les set, ens trobem amb el Raúl Muñoz, de Guíes de Jaca,que serà el nostre “angelet de la guarda”, a més de l’estampeta que porta el Jordi és clar. Aquesta nit, dormim ben poc…



Dia 6 d'Abril: Chamonix - Cabanne du Trient.

Primera etapa, sis persones més el guía, on comencem baixant la glacera de Rognons, al peu mateix de l’Aigulle Verte i els Drus, desprès de pendre el teleféric de Grand Montets. L’espectacle ja és grandiòs, i arribem al primer plateau just a sobre de la glacera d’ Argentière. Aquí , la natura ja discrimina, i dos companys abandonen degut a les dificultats per baixar per terreny verge, i l’exigència del descens amb les motxilles carregades a les nostres esquenes. Quedem doncs, el Jordi, el Blai, l’Ignacio, el Raul i l’Àngels. Desprès de l’espera, que ens fa perdre força estona, comencem la pujada cap a el Coll de Chardonnet, exigent i tècnic, amb uns flanquejos que demanen tota la nostra atenció. Però no acaba aquí el tema, un cop a dalt ens esperen els crampons i baixada amb corda d’uns seixanta metres. Descens del coll, i bordegem la conca superior de la glacera de Saleina, fins a arribar a un altre coll, la Fênetre de Saleina, que també ens demana crampons i molt atenció, ja que la caiguda és important degut a l’inclinació. Arribem al Plateau de Trient, i l’escenari i la llum és espectacular, nomès ens queda remar fins a la darrera rampeta que ens mena a la Cabanne du Trient, on ens fan mala cara per la nostra impuntualitat a l’hora de sopar: ja son prop de les vuit, i el sopar és a les set....

Dia 7 d’Abril: Cabanne du Trient – Cabanne du Mont-Fort

Sortim a les vuit del refugi desprès d’un esmorçar espartà, i una bona clatellada per les ampolles d’aigua que em comprat, però ja sabem que aquests luxes es paguen a aquestes alçades. Deixem la seguretat del plateau, i descendim tranquil.lament acompanyats de grans seracs per un costat de la glacera de Trient, fins a nostre proper coll: Fênétre du Chamois, on tornem a tirar de crampons i piolet, curt però intens. Descens per molt bona neu. Tornem a possar les pells, per poca estona, i descens deliciós per la preciosa vall d’Arpette que mena a Champex, ens endinsem a la Suïsse. Arribem abans de l’hora, i esperem el nostre taxi , que ens ha de dur a Verbier. A Verbier, deixem els ganyips a banda, i ens entaulem amb cerveses i panaches inclosos. Ens enfilem amb els teleférics fins a la part més alta de les pistes, arribant amb els esquís als peus a la comfortable cabana de Mont-Fort.

Dia 8 d’Abril: Cabanne du Mont-Fort – Cabanne du Prafleuri.

Comencem a foquejar abans que vinguin els primers esquiadors, ascendint suaument per la glacera de Chaux, petit descens, i un altre vegada les pells, fins al Col de Momin, on aprofitem per ascendir el pic de RoseBlanche (3.336m), i veure el magnífic espectacle que ens domina desde allà. Avui , el plà inicial era anar al Refugi de Dix, però el canviem per falta d’allotjament, i finalment, ens dirigim sempre en descens fins a Prafleuri, on disfrutem de les suaus ondulacions del terreny fins a divisar la cabana dalt d’un turonet: avui arribem ben d’hora per si de cas.

Dia 9 d’Abril: Cabanne du Prafleuri - Vignettes

Per tal de reenganxar la ruta inicial que franqueja el llac Dix, prenem un coll just al davant del refugi, que ens mena a l’altre banda de la carena per anar esquiant sense perdre alçada, per la banda oest del gran llac. Passem a primera hora, amb la neu encara força glaçada, ja que és una zona on el perill d’allaus es fa patent, i de fet n’atravessem alguna de fussió. Ara , tot el que ens queda será pujar sense parar, fent voltes maries, un cop pasada la Cabanne de Dix, deixem a la dreta la cascada de seracs que cauen de la cara Est del Mont Blanc de Cheilon, que ens intimida amb el seu glaç . A mida que anem guanyant alçada, el vent bufa més fort. Quan ja nomès ens queden cent metres d’ascens, ens envolta un gran núbol i un fort vent que no ens deixa visibilitat suficient per decidir el camí correcte, en una zona on hi han algunes esquerdes que posen a prova l’habilitat del Raul. La decisió: girar cua, i baixar fins a Arolla. Desfem un tros del camí que em fet, evitant les plaques de gel, i arribem a la glacera que ens talla el pas: la única opció per baixar fins al poble, una canal força glaçada d’uns vuitanta metres, amb un inclinació que el guía defineix com a : “no hay ninguna pista negra que tenga esta inclinación”, així que comencem a baixar sense cap estil ni pretensions, derrapant fins al final , deixant els seracs a la nostra dreta, i amb el punt de seguretat que em dona el Raul encordant-me bona part de la baixada. La tensió fa que quan arribem a la neu més planera, les cames ja no responen les nostres ordres, i mengem més neu de la necesària. Celebrem el final amb fondue suïssa i patates fregides a la petita població d’Arolla desprès d’haver passat tretze hores a la muntanya.

Dia 10 d’Abril : Més neu i roca.

El Raul ens proposa aprofitar el dia baixant la Valleé Blanche i La Mer de Glace, així que ens animem, per la primera decepció de no poder acabar la travessa a Zermatt, i a les vuit estem esmorçant: ara la motxilla pesa molt menys. Quan arribem al telefèric de l’Aigulle du Midi, anuncien que la tanquen pel fort vent i el foen imperant a la part alta. Està clar que el bon temps s’ha acabat, però no desistim. Ens dirigim cap a La Tour, per veure si podem esquiar encara que sigui a les pistes. Allà el temps ens respecta, i aprofitem un dia excel.lent amb vistes a la vall de Chamonix per aprendre força técnica de la mà del Raul aprofitant els fora pistes que podem. A la tarda, sessió d’escalada esportiva a Chamonix per acabar de polir les darreres forces. Aquesta nit, si que dormirem ben plans a Alpenrose.

Dia 11 d’Abril : Chamonix – Barcelona.

Com que la meteo no acompaña, arribem a Barcelona amb tranquil.litat i descartem el plà inicial d’aturar-nos a Calanques per continuar amb l’activitat. Ara ens queden dos dies més per acostumar la vista a les noves altituds que imperen a les nostres terres. Bé està , el que bé acaba, ara , algún dia d’aquests , tornarem a la darrera etapa i arribarem esquiant a Zermatt. Aquesta será una altre historia. Ruta força exigent físicament, que requereix desimboltura en alta muntanya, i domini de tècniques de descens, així com llargues ascensions on el pati era important. FINS A LA PROPERA!!