diumenge, 21 de desembre de 2008

Vol en globus aerostàtic a la Plana de Vic - Part II





Bé, diumenge dia 21, coincideix amb la Duatló de Pallejà, un altre any, excusa per no fer-la. Aquest cop, anem directes, passem a recollir al Silvestre i a la Fina per casa seva, i quan arribem a Vic, no sabem com està el temps, perque no es veu res literalment, hi ha una boira típica de la zona que ho tapa tot. El que sí veiem és la gebrada i el termòmetre de la furgo que marca - 5 ºC, no està malament, portem més capes que una ceba de figueres.

Arribem al punt de trobada, i ens estan esperant els dos germanets. El Joan i senyora arriben una mica més tard , però nosaltres ja estem muntant el show entre cafè i cafè: el Rafa treu les superdisfresses de pollastres i és clar, les rises es van succeïnt amb la gent que ens envolta.

Jo no sé si volarem, però riure... Arriben els dos pilots i la resta de "voladors". En la nostra cistella, hi anem 12 més pilot, i ens toca pencar per tal de fer passar el fred. Descarreguem la cistella, que pesa un ou, i despleguem a sobre del terre glaçat un xurro gegant que sembla ser el globus. Ventilador a tota potencia, sembla mentida com s'infla i va creixent: és més emocionat tot el tinglao que volar.

Un cop plé d'aire, canya als escalfadors, i apa, tothom a bord. Una horeta de vol sobre Vic, viem la boira per sota nostre, prepirineus, pirineus, el Collsacabra i fins i tot Montserrat. La sensació no és la esperada, ja que el globus resta bastant estàtic, la seva maniobrabilitat és limitada, pugem a uns mil metres i volteta circular.
A l'aterratge , un altre cop a "currar", i ja començem a tenir gana. Ens han promès butifarrada, i sí finalment, a les dues de la tarda , ens entaulem a Sant Miquel de Balenyà, i ja se sap que passa, que si un vi, que si una llesca de pa de coca...., uf , quin estressss.


diumenge, 14 de desembre de 2008

V F de les Baumes Corcades + Intento 1 Vic

Sábado, con la calma. Fin de semana relajado, nos acercamos a Centelles a subir por enésima vez la ferrata de Les Baumes Corcades. Poca gente, y no me extraña, hacia un frío guapo, con unas nubes blancas encima nuestro y un viento que se calaba hasta los huesos. Esta ferrata ha ganado mucho con el último tramo equipado, en la parte difícil, donde han añadido unos pasitos desplomados que me hicieron sudar tinta, y unos franqueos que tampoco tienen desperdicio.

Acabamos, con un bocata en el cuerpo, emprendemos camino hacia St Julià de Vilatorta, donde nos esperaban los compis de Rafa en un hostal donde cenamos muy bien, demasiado bien. Despues muchas risas y pase de fotos de la Challenge '07-'08, que no habia tenido oportunidad de ver: sin desperdicio. A las dos, al catre, y a las 7.30 suena el despertador. Desayuno completito, que no perdonamos y al hotel donde nos recogían los pilotos del globo. El tiempo , lejos de mejorar, sigue empeorando, y los pollitos, (iban disfrazados de pollos),y la compañía nos quedamos sin volar por la plana de Vic, con la buena pinta que hacia...., está claro que este año va ser mi año BE WATER.
Aplazamos al 21, esperando un dia esplendido !! por favor !!

diumenge, 7 de desembre de 2008

La Roca del Vallès

Intent de seguir el recorregut de la darrera edició de la Prehistòrica.
Sortim de St. Just a les 7.45 a.m. amb el Molero, el matí promet. Arribem a la Roca, puntualíssims, i ja ens estan esperant: el Joan, El Jaume, Cano, Berni, Xavier,Xapi, i sorpresa: el Jacinto. Problema amb les piles de Gps, hui hui hui, que no tenim track. Començem a pedalar, sort que m'he jalat el boacata... aquests nois son uns diesels. Primeres pujadetes que coincideixen amb una marxa solidària a peu. De seguida comencem a endinsar-nos pel bosc, per uns corriolets fantàstics. Les pujades i baixades es van combinant, arribant a ser tot plegat bastant trencador, però es fa sense problemes.
Al final, em d'improvitzar perque fem dos grupets, i acabem arribant al poble per carretera, rodant per ella més del previst, fent finalment 42Km i 1.287 m +.
Jo com sempre, encantada de sortir amb aquests xiquets, dels que cada dia n'aprenc una (gràcies Cano pels teus consells) fins a la propera. Recorregut molt divertit, + divertit amb - gent es clar, i de noies com sempre, nomès vàrem veure dues, aiii.

Ruta wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=253565

diumenge, 30 de novembre de 2008

St Llorenç de Morunys





Fa fred. Sí , però tenim ganes de rodar per muntanya. Agafem la furgo i ens apropem a Sant Llorenç de Morunys, al peu de la Serra del Port de Compte. Volem explorar unes pistes que van a La Busa, on ens han dit que antigament hi havia una presó natural. En cavall, unes tres hores.
No portem mapa, així que sortim del pantà, i nomès enganxar la pista a peu de carretera, ja trobem neu. Ens enfilem , i la sensació és de encara més fred, quasi la totalitat de les pistes de seguim, resten obagues, no sobra cap capa. Finalment anem i tornem "explorant" per diferents trencalls, sense arribar enlloc, en la més absoluta solitud, nomès trobem unes vaques.
Sensacions diferents, això de rodar a sobre de la neu, us ho recomano..., sempre que no us enfonseu es clar. Acabem la sortida al Jardí , el bar més famòs de St Llorenç, fent un entrepà de truita que ens sap a glòria desprès de la rasca que hem passat. A vegades està bé no saber on vas , no ??
Fins a la propera, que serà sense neu, i amb un mapa.

Ruta wikiloc: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=250583

diumenge, 23 de novembre de 2008

Carpe Diem




Avui, tocava pedalada a la Roca, La Prehistòrica. Finalment, el Rafa i jo no hem anat, haurà d'esperar.

El divendres ens deixava i avui l'acomiadem, una persona, mare, recent àvia, vital i lluitadora. Una enfermetat penosa, ha esgarrapat la seva vida, però li ha costat: la seva família i ella han lluitat fins al final.

Aquestes coses de la vida, i la mort, ens fan reflexionar, donant importància als fets que realment la tenen, vivint la vida sense reserves, estimant, fent el que ens agrada i compartint. Els quatre dies es poden convertir en cinquanta i pocs, així que no pensem que "allò" ja ho farem demà, passem a l'acció. El que és inevitable és morir, doncs tots formem part del cicle de la creació i la impermanència: sóc molt conscient.

Em quedo amb el teu somriure...,pensant en els preceptes budistes de la reencarnació ,
Au Plaisir Yvette !!!


dissabte, 15 de novembre de 2008

Cap de setmana only Women: ferrada + btt







Cap de setmana 15-16 de Novembre. Deprès de 2.000 mails, quedem d'acord , dissabte farem una ferrada a Vallcebre quatre de les noies, i ens retrobem a Cal Tesconet, Gisclareny, a l'hora de sopar amb quatre noies més per tal de fer petar una mica la xerradeta.

La ferrada va molt bé, i sense cap inconvenient pugem a dalt de tot de les Roques d'Empalomar per admirar el paissatge. Realment es tracta d'una activitat d'iniciació sense cap pas dificultòs, i que es pot fer en un parell d'horetes contant l'aproximació. Penso que està bé per fer-la com a complement a altres coses , ja que el desplaçament s'ha d'aprofitar. Al poble de Vallcebre, recollim a la Roser, i carreguem bici i noia, i cap a Saldes. Allà, veiem que el documental que voliem veure no es fa aquest cap de setmana, no hi ha problema, anem a veure que tal son les coques en aquest poble....
Mica en mica, van arribant a Cal Tesconet totes les convocades, la nit promet, cel amb un munt d'estels, quina rasca. Entre totes anem preparant un bon sopar, a base d'amanida,pasta i butifarres a la brasa, quin festival. A l'endemà, arriba la Susanna de Matadepera, i ens enganxa esmorçant. Qui no té cap , té cames, així que no ens pot acompanyar perque s'ha deixat la roda a casa, imprescindible per fer l'excursió, decideix fer una mica de footing ( 22 km !!) , res, per passar el temps.
La ruta, sense cap entrebanc, ens va mostrant el desnivell i el paisatge nevat del Cadí, fins i tot trepitgem neu amb la bici. Baixant des de el Collell, per la pista que segueix la cara nord del Pedraforca, trobem les esperades plaques de gel, fet que ens va molt bé, perque no hi han cotxes, nomès trobem dos valents, en masculí, que pugen cap al collell.
Bon ambient, excursió amb colors de tardor i neu, el dia ens ha acompanyat a: l'Anna , Susanna, Montse, Bego, Roser, Raquel, Sandra, Susanna i Àngels. Gràcies a l'Àngels del Refu per la seva inesgotable hospitalitat. FIns a la propera !!




Ferrada resenya: http://www.pirisport.com/ferratas/catalunya/20.html
Ruta : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=241889

dissabte, 8 de novembre de 2008

Btt Parc del Garraf



Reprodueixo íntegrament la Crònica del Santos, que no té desperdici. Com sempre, el millor la companyia, m'ho vaig passar teta. Molt bé cronista...

"A les 9:00 a.m. només estàvem al lloc convingut Moliero i un servidor, un tant preocupats per les quatre
espurnes d'aigua que havien tacat el parabrises del cotxe tot just arribant a Vallcarca, mentre estàvem aturats a la carretera a causa d'un accident. No era gaire cosa, però ja se sap: "antes de llover, chispea".
Les previsions meteorològiques no havien anunciat pluja, però, és clar, no comptaven amb la mala estrugança de la Paneque, especialista en aigualir tota mena de sortides, per més desèrtica que sembli la zona.

De seguida apareix en Toni, un company de Tarragona que sortia amb nosaltres per primera (potser darrera) vegada. L'esperaven a dinar a casa, i li vam dir, tranquil, que només són 40 kms, a les 13:00, segur que ja hem acabat...

Després arriba la furgo del Equipo A, amb la Paneque, el seu maromo (Rafa), i el Lacueva. Mentre acabem de preparar-nos, es completa l'elenc de participants amb la presència del trio patrocinats per la Renfe, que ja venien escalfant des de l'estació de Castelldefels. Es tractava del Chapa, l'Antonio i el Néstor.

Eren les 9:40 i només faltava el Jaume de la Xènia, però considerem que, per l'hora que era, volia dir que no vindria, així que vam emprendre la marxa en una forta pujada, per entrar en calor. El dia s'anava aguantant, encara que de vegades plovisquejava molt suaument. Els primers quilòmetres són en constant ascens, dur quant a les pendents (12-14%) però amb el terreny perfectament ciclable. Aviat passem per una masia amb una ermita al costat, on ens aturem per fer-nos una foto. El lloc estava ple de gats. Hi ha qui diu que es tracta d'una granja de cria per a un restaurant xinès de Castelldefels, però no crec que sigui així. El terra argilós i les abundants pluges dels darrers dies havien deixat alguns camins plens de tolls d'aigua de fondària desconeguda. Un d'ells va voler-lo explorar el Rafa Phelps. Déu n'hi do, quina remullada! Va haver de sortir del bassal fent braça.

Abans d'això havíem anat a veure les evolucions de la construcció de la mansió del Chapa, a la que li queden només alguns darrers retocs... Després vam estar al temple budista del Garraf, on vam prendre algunes begudes calentes. En un lloc tan espiritual i que convida al recolliment, l'ànima es reconforta i s'imbueix d'un clima místic de pau i harmonia amb l'entorn. Només dir que les persones es transformen. Per exemple, la Paneque passà a ser la Paniker. Un menjador ombrívol i el "Concierto de Aranjuez" estil hinduista, acullen els esforçats ciclistes per calmar la seva set i gana a base de xocolates a la tassa, cafès, tes chai, té "jazmin" i paneques (vull dir, pan cakes). Sense adonar-nos, se'ns passen 3 quarts d'hora, així que abandonem el temple, no sense abans passar per caixa, que són budistes, però no tontos. Es veu que el budisme garrafenc no segueix molt els preceptes del vot de pobresa, i la clatellada escura les nostres minses reserves monetàries.

Amb tot això, només dúiem 12 miserables quilòmetres. Ens endinsem més en el Parc del Garraf i anem albirant un paisatge més verd, amb vinyes i algun bosquet de pins. Poc a poc anem alternant fortes pujades amb baixades per les típiques trialeres de pedres de la zona, amb l'agreujant de la humitat, que les feia molt més lliscants del que és habitual. És aquell tipus de terreny que no permet treure grans mitjanes de velocitat, doncs les pujades són molt lentes i les baixades igual. El temps se'ns va tirant a sobre i els quilòmetres no passen. En Néstor comença a tenir problemes amb els genolls, però aguanta com un jabato.

El Toni de Tarragona va paint la bronca que li caurà. Havia d'anar a dinar a casa de la sogra. "No hay mal que por bien no venga".
Al final, arribem a l'aparcament cap a les 15:30 havent fet 44 kms i 1.130 metres de desnivell positiu acumulat, i "cada mochuelo, a su olivo".
Vaig disfrutar, però continuo pensant que és una zona desagraïda per anar en bici, pel paisatge i per les pistes. No hi ha manera d'agafar un ritme de creuer. Ara em toca fer bici de carretera.

Salut

Santos "

Track : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=234359

dissabte, 11 d’octubre de 2008

Btt Els Ports : Falset - Pantà d'Ulldecona




Travessa de dos dies amb els companys del BttCec, alguns repeteixen de la Transpi, quin masoquisme.Sortim de Falset, i el propósit és arribar a La Senia per camins de muntanya, evitant el màxim l'asfalt. Així doncs, agafem el bus a BCN i sortim de Falset, desprès de passar pel bar, 14 mossos i una mosa. El temps era amenaçant, com diu el Sr. Molero a la seva crónica: "nubes de todos los tamaños,formas y colores... grises nos dieron la bienvenida. La predicción metereológica era para quedarse en casa, pero no iba con nosotros" . El primer dia, avaria de frens, punxada i parada a Mora d'Ebre per arreglar el tema. Dinem a Miravet, i continuem fins a enganxar la via verda, amb els seus fastàstics túnels més negres que el carbó que li donen una mica de misteri al recorregut. Arribem a Horta de St Joan per descansar i sopar amb 80km i uns 1.200+.

A l'endemà, el temps ja no perdona i arribem a Beseit enmig un temporal que ja no ens abandonarà fins al final. Travesem els Ports, enmig de la boira, i formem tres grupets . Ja no ens retrobem fins a arribar al pantà d'Ulldecona. Ells baixen com estava previst pel barranc de l'Infern, i la resta, seguint la sabiduria popular de Fredes, concentrada a l'únic bar del poble, baixem per la carrera enmig d'una boira que es podia mastegar, i mullats fins al moll de l'ós.

Encara hem d'estar contents de no patir cap accident, les condicions acompanyaven. Com sempre, es va crear un ambient molt divertit, fins i tot , la polèmica discusió per com encaravem l'esmorçar del diumenge, on es va resoldre el tema amb discurs "rojillo", i de forma democràtica.

Ja estic esperant la següent sortida de tardor, ja no m'enrecordo del fred....., ni de la pluja..., ni dels colls... , ni del fang....

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=216494

dissabte, 27 de setembre de 2008

Dona i Esport 2008

Setembre '08: Aquest any, també aconsegueixo una plaça per a les jornades que fomenta la FEEC , amb subvenció del Consell General de l'Esport , per tal d'incentivar l'esport a la muntanya entre les dones. Desprès d'intentar en dues activitats més, aconsegueixo apuntar-me les jornades de Perfeccionament de BTT on hi ha vint places disponibles, de les que nomès acabem sent un grup de 14 noies. Programa atapaït a Pujalt, i sortides el dissabte descens basicament + teoria tècnica + mecànica, i diumenge al pic de l'Orri.
Alguna va patir més que altres, el nivell tècnic requerit era maco en descens: hi havia trams sense camí, ni corriolet, hi havia. De totes maneres, tot és enriquidor, l'experiència dels altres sempre ajuda, m'ho vaig passar molt bé !!
De moment, el cap de setmana vinent, fem sortida "only Women". A veure com surt, hi haurà crónica.

Ruta al Wikiloc: Pic de l'Orri.
Notícia Feec: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4341

dissabte, 20 de setembre de 2008

MatagallsMontserrat'08




Setembre '08, XXIX edició de la marxa de resistència Matagalls-Montserrat. Aquest any, ens hem proposat fer-la en l'últim moment, ja que no ens ho havíem plantejat. El Crhistophe i la Carole, ens han tramès la seva motivació i decidim fer "equips" masculins/femenins per veure que tal. Passem a recollir a dos companys mes i a Collformic ens trobem amb l'incombustible Silvestre.
Trobem camins humits, boira al pla de la Calma, i fins i tot pluja a Sant Llorenç Savall. Allà els nois ja ens han passat, mentre nosaltres lluitem per mantenir-nos despertes: kilòmetre clau, on abandona moltíssima gent ja que l'aturada es dilata, i quan la "màquina" para, és molt difícil tornar a engegar. La Carole vol descansar, mentre jo intento mantenir-la desperta a base de Coca-Cola i xerrameca, se li van tancant els ulls del cansament i la son: ja hem fet més de la meitat.
Passat aquest punt crític, ens enfilem ja cap als Cingles de Bertí en un rosari de llumetes fent una ziga-zaga, i els primers metres anem una estona darrera d'uns nois que anaven fumant alguna cosa que ens fa dir tonteries només amb el fum que inhalem, yu ju !.
Parlem amb els nois per telèfon: ja han arribat, i a nosaltres encara ens queda una bona tirada. Arribem al Monestir desprès de quasi 22 hores de caminar. No estic gaire orgullosa del temps realitzat, però si de que les dues haguéssim arribat : felicitats campiona , ho has aconseguit !, i arribar en l'estat en que vàrem arribat, en aquesta edició: no he patit ni una sola butllofa als peus, i els dolors musculars/articulars son molt suportables, fent balanç, la millora és substancial.Les aturades, massa llargues, però que hi farem.
Finalment arribem tots fins a dalt de la Muntanya Màgica, un èxit, i ja estem pensant en la propera, i en que demà sona el despertador a les 6.00, ostres sóc la única que no pot fer festa el dilluns , és que.....







dijous, 11 de setembre de 2008

ESTELS DEL SUD : PART I




Necesitamos entreno de caminar para nuestras piernas, así que el puente de la Diada de este año, decidimos hacer la ruta de Estels del Sud, circular, que pasa por las provincias de Tarragona y Teruel. Con no muy buen criterio, Rafa y yo, más bien yo, pienso que podemos hacerla en tres dias, alargando los quilometrajes.
Y como no podia ser de otra manera, todo el mundo sabía que ese fin de semana llovería, menos nosotros. Dormimos al ladito del Refugio del Monte Caro de donde salimos por la mañana, y llegamos ese mismo dia a Arnes: mojados hasta los huesos, arrugados ,de noche, y con 44 km en el cuerpo. La idea era dormir bajo las estrellas, pero la fuerte tormenta eléctrica , así como los raudales de agua que caían por las paredes de conglomerado de la zona, nos hacen cambiar de opinión, y conseguimos in extremis una habitación en Can Barrina. Comer, eso ya es otro cantar, a las 11.00 ya no damos ni pena, lo único que nos llevamos a la boca es un cacaolat y una bolsa de patatas guarras: buena mezcla.
Con el ánimo un poco minado, y todo mojado, cojemos un bus , vamos a buscar la furgo y descansamos ese dia. Al tercer dia, hacemos otra etapa, saliendo de Arnes con una combinación rocambolesca de autobús público, llegamos a Beseit pasando por la cima del Penya Galera: precioso. Ya sé que uso mucho esa palabra, ya, pero además todo el entorno es salvaje y aún virgen, hasta las cabras montesas aún se asustaron con nuestra presencia. Vemos ríos cristalinos, entre cañones de piedra que forma bañeritas: que bonito, como dice Robert, Els Ports es un lugar donde abundan los rinconcitos con encanto. Merece la pena hacerlo en los dias recomendados, que son cinco, con cuatro pernoctaciones, circular, y a disfrutar del entorno !!! Nos han faltado dos tramos de 18 km, pero ya caeran. Esta vez han caído 63 km. Consejillo: llevad mapa, hay pintura , pero...., y de noche las marcas son azules no muy visibles que digamos.

Solitario, no encontramos a nadie mas haciendo ruta, claro ostia, si iba a llover. Este año el agua me esta acompañando allá adonde voy, YA LO DECIA el chino aquel: BE WATER MY FRIEND !!!

Web : http://www.estelsdelsud.com/

dilluns, 18 d’agost de 2008

Btt a Euskadi



Mes d'agost, desprès d'un intent frustat de buscar companyia per tal d'acabar la transpibtt, decideixo escampar la boira a Euskadi, concretament a Guipúscoa, molt a prop de Donosti. Per no trencar-me gaire les banyes, busco un centre Btt, per internet i demano les rutes a Minxeta, una zona esportiva ubicada a Elgoibar. Desprès de fer una sel.lecció començo per una negra, que havent-la parit uns bascos, us puc assegurar que era molt negra, joder, i això que pensava que estava una mica en forma desprès de la transpi, baixo de la bici unes quantes vegades. Desprès d'acrivillar-me uns bitxos, mosques, mosquits, no sé, peró mosegaven, torno a sortir amb molta moral a fer una segona negra . Les picades van engreixant, en la mateixa mesura que desinflen els ànims: aquesta és més dura que la de ahir, camins tancats per la vegetació, pedres, desnivell infernal, no hi ha ni deu fent btt !! tot per mí !!, nomès trobo alguna que altre ovella o vaques.

A la tornada , desprès d'un dia plujòs de turisme a San Sebastià , i de visitar al metge que flipà amb les meves picades, decideixo parar a les Bàrdenas Reales, a fer una darrera ruta. Pero...., NO, que "mala suerte", em quedo tirada a Tolosa, la furgo diu que no vol continuar, i és divendres. Grua, taller, pensió, sopar al bareto a base d'idiazabal i sopeta, xerrada fins a les 2.00 matí amb els habitants del poble, que estaven tots allà, i a l'endemà , cotxe de lloguer, i cap a Pallejà, sense bici, ni furgo, ni res. Pero aquesta ja és un altre história. Home, relaxant, relaxant,,, crec que no...

Si voleu veure les rutes al wikiloc:

Rutes : http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=184776
Web rutes centres Btt Euskadi: http://www.euskadibttzentroak.com/index_es.htm

FERRATES ALS ALPS



Despues del TMB, decidimos apurar los dias que nos quedan, y hacer alguna ferrata sin planes ni pretensiones. Finalmente, el tiempo solo nos permite realizar dos, que pueden hacerse seguidas, y aun así , llegamos a la furgo mojados por la lluvia.
El pueblecito en cuestión en medio de los alpes, se llama Valloire, y las ferratas: Du Rocher Saint-Pierre y Saint Pierre II. En la primera, hay un tramo que lo titulan los muy majos "Plein gaz", así que si quereis saber lo que significa, ala, a prasticar, que es la mejor manera de aprender frances. Perdemos dos oportunidades más, despues de llegar a Saint Bazilic de Putois, cerca de Montpellier, donde tambien llueve a cántaros. Pos nada , a casita.
"Vias Ferratas de Europa", Editorial Desnivel.

dilluns, 11 d’agost de 2008

TOUR DU MONTBLANC








Agosto 2008 , TMB, no es una nueva marca de zapatillas deportivas: Treking circular que recorre el perímetro del macizo del Montblanc, y que discurre por tres países diferentes donde los Alpes hacen acto de presencia: Francia, Suiza e Italia. El planeamiento es hacer etapas más dilatadas, e intentar hacerlo en seis dias. Para este propósito, nos plantamos en Les Contamines, un pueblecito de alta montaña francés, muy cerca de Chamonix, con nuestra furgo llena de cacharros. Allí nos acogerá durante una cena y una noche, una eminencia en el tema, un señor francés de estos que sienten devoción por la montaña y estan deseosos que les preguntes cualquier cosa relacionada con las excursiones y ascensiones al mazizo. El trato es exquisito , por la mañana abandonamos la Ferme de Mamou , sabiendo que más adelante ya no nos mimaran de esta forma, MERCI BEAUCOUP a la famillie Mirabaud.
Así pues, emprendemos nuestro camino ocho franceses: Carole, Christophe, Elodie, Cristelle, Olivier, Benoit, Philippe, Stepahanie , + dos catalanes: Rafa y Àngels, y una perrita: Dina de nacionalidad indefinida, atiende instrucciones en frances y/o castellano. Vamos cubriendo etapas así como desniveles , por las variantes alpinas, totalmente recomendables y más solitarias. A los cachodeos contínuos en los refugios, sumamos las vistas grandiosas de los Drus, L'Agulle du Midi, la Mer de Glace, Las Jorasses, La Dôme de Gouter, Bionnasay ó el paso por el Valle de Aosta, y como no: el Montblanc du Tacul, quien os diga que el recorrido es dominguero, yo le preguntaría primero si ya lo ha hecho. Las dificultades técnicas son inexistentes, y solo requiere un poco de atención: la meteo, el buen equipamiento en las "pezuñas", y la variante de La Fenêtre d'Arpette donde hay que prestar un poco de atención en el descenso hacia Trient, sobre todo si está lloviendo...., lo habeis adivinado: pillamos. Por lo demás, creo que es un recorrido que no os deberíais perder.
Importante como siempre, minimizar el peso en la espalda. Para más información , guía Desnivel "Tour del Mont Blanc", y mapa del recorrido de la editorial SUA Edizioak, aunque es casi imposible perderse.







diumenge, 8 de juny de 2008

TRANSPIRENAICA CATALANA en Btt
































































El dia 31 de maig iniciem una travessa en Btt, que va resultar més divertida del que esperava. Vàrem sortir de Llançà al matí del dissabte:el Pitrafilla,Rom Pujol,Alforjero,El familiar,Chuparuedas,Coffeeman, Pulsaciones, Soplanucas, Silencioso, Pirellli, Patanegra, Bestioleta,Xerrameca, Profesore,Berni i la Vegetaibols. I vàrem arribar a Pont de Suert el dia 7 de Juny : tots. Van ser dies de pluja, dies de putuscolls, dies de lletetes, de baixades vertiginoses, de cavalls i volta ciclista, paissatges nevats del nostre pirineu, punxades, restaurants, arcs de Sant Martí, cafés, ...., de tot, pero sobretot : dies de MOLTES RIALLES. Gràcies companys, m'he trobat molt cómoda envoltada de les vostres bromes i energía +.
En total van ser més de 500 km, i més de 13.000m +, pero qui s'enrecorda ja de l'esforç ?. Vuit etapes: Llança-Albanyà, Albanyà-Camprodon, Camprodon-Planoles, Planoles-Bagà, Bagà-Adrall, Adrall-Llavorsí, Llavorsí-Espui, Espui-Pont de Suert. Podeu trobar els tracks a l'enllaç del wikiloc :

Track: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/user.do?name=MALAIKA
"La travesía de los Pirineos en Btt" Ed.Prames, amb mapes de totes les etapes.


video video